ARRIBADA D´UNA IMATGE DE LA VERGE A BENIDORM

  Els fets tinguren lloc entre la vesprada del 15 de març i el 5 d´abril de l ´any 1740. Mitjada la vesprada, tingueren notícies a Benidorm de què una nau arratrada a la gareta per un temporal de Llevant estava creuant la badia. Les informacions eren contradictòries, però amb insistència s´assegurava que havia perdut l ´arboladura, que navegava mig afonada i sense senyals de tripulació a bordo. Era el capvespre quan Antoni Bayona, Vicent Llorca i Miquel Llorca, amb altres mariners, es feren a la mar amb un llaüt per a intentar el salvament de l´embarcació que es deia en perill de naufragi. La nit que s´aveïnava , la inseguretat del Mediterrani deguda a la pitaria de corsaris berberiscs i el mal temps regnant sembren l´inquietat en tot el poble per la sort que haja pogut córrer l´arriscada expedició.

El veïnat atalaia des de la mateixa vora de la mar el bromós horitzó de l´albada centrat en l ´Illa de la llum que va tenyint-se de tons violeta. L´ansietat de l´espera s´ompli del goig al entreveurer al lluny unes embarcacions que naveguen amb lentitud a la recerca de la menuda badia de Ponent. La distensió de la gran alegria esclata unànime. Els que es llançaren a l ´aventura del rescat tornen i porten amb ells, remoltcant-la, una pesad nau.

Uns soldats de guàrdia en la costa intenten posar ordre, deixar lloc lliure per a que les autoritats puguen complir amb la seua missió. Al saltar a terra Antoni Bayona i els seus companys son rebuts pel Jutge de Marina, Francesc Orts, i pel notari Àlvar Llorca que els saluden i feliciten per l´èxit en la empresa portà a cap. Després  de les felicitacions i l éufòria del moment que s´està vivint, el notari puja a bordo del londro, la nau rescatada, per a la seua inspecció i al mateix temps inventariar el que haja en ella. Al aplegar a popa de la nau, comproven, descobrixen, que allí hi ha una imatge de la Verge Maria amb l´infant Jesús al brazç. La notícia de la trobada donada en veu alta pel notari causa una molt forta impressió en la gentada que  l´escolta.

Quan encara no han acabat els tràmits iniciats pel jutge de Marina, assistit pel notari, aplega el capità de dragons, José del Corral, que porta ordres del corregidor d´ Alcoi i del Capitá General de València, marqués de Cayluz, per a que la nau siga cremada de pressa, ja què podria la seua tripulació haver pogut morir per la pesta i ser motiu de contagi.

L´arribada del capità de cavalleria a la platja amb aquestes ordres provoca un conflicte de jurisdiccions entre el jutge que representa a les autoritats de Marina i el militar que ve en nom de la governació del Regne.

El capità acconseguix imposar-se en la disputació per la raó de la força i demana al jutge de Marina que els fusters de la marina que d´ell depenguen ajuden a escalabornar la nau per a cremar-la. El jutge es nega a obeir-lo i el capità recorrix a la justicia ordinaria coaccionant als mariners per a que ajuden en els treballs cremar.

El foc es va consumint, les espurnes s´empal.lidixen i s´apaguen. Ja no resta més damunt l´arena que cendres calentes. Els xiquets, que esperen impacients, es llancen amb afany a la recerca de ferros i és aleshores el centelleig de la sorpresa i l´esbalaiment al trobar a la imatge de Verge Maria sense cap dany ni deteriorament.

Tornar